El camino de la vida
El Camino de la vida-KTKids
El Camino de la vida-EDGE
El Camino de la vida-Lifeteen

INICIACIÓN CRISTIANA

El camino de la vida

"El ángel le dijo: «No temas, María, porque has encontrado gracia ante Dios. Concebirás en tu vientre y darás a luz un hijo, y le pondrás por nombre Jesús."

Lc 1,30-31

A l'Església Catòlica celebrem l'1 de Novembre la festa de Tots els Sants. És a dir, totes les personas que han sigut santes, incluent aquelles que han viscut una vida santa a l'anonimat. Per altra banda, el 2 de novembre és conegut com el Dia dels Morts, una celebració on es prega per l'ànima de les persones que han traspassat. I darrerament al nostre pais ha començat a celebrar-se una fiesta aliena: Halloween (el 31 d'octubre), la qual té arrels precristianes i pel seu atractiu i comercialització (és fàcil trobar joguines, disfresses, guarniments, pel·licules i tot tipus de productes per tot arreu) crida molt l'atenció de nens i joves. I també la d'alguns adults!

 

T'invitem a fer un repàs molt bàsic d'aquestes tres celebracions perquè puguis informar-te, formar-te i decidir quina és la que et connecta veritablement amb les teves creences i la teva espiritualitat catòlica.

 

A més a més, com sempre, trobaràs curiositats, música, idees pels petits...

lead.png
calabaza.png

Dia de Tots els Sants

 
Students

Per començar, què és ser sant?

«Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.»

Mt 5,48

Els bons pares no demanen ni exigeixen als seus fills aquelles coses que saben que no poden fer. Déu, el Pare perfecte, ens demana ser perfectes en santedat i de fet ser sants és l'aspiració que tots com cristians hauríem de buscar.

Però què és ser sant? Es tracta d'una proposta a la que només poden arribar els mossens o les monges? La idea és pregar tot el "sant" dia, convertir-se en missioner a l'Àfrica o anar-se al desert en pla anacoreta?

No necessàriament! L'Església venera sants nens, joves, adults i vells; casats i solters; tenim sants que van ser autèntics "pecadores de la pradera" -i es van convertir, com Sant Agustí- i d'altres que van ser sants de "tota la vida", com la Teresa de Lisieux. 

I encara que la santedat és un do de Déu (o sigui, un regal que Ell ens fa), també és una elecció i una decisió personal.

I com puc ser sant? 

La idea bàsicament és viure la vida en clau cristiana i estar units a Jesús a través de 3 àrees (i això no significa que mai no t'equivoquis ni pequis...):

  1. La pregària. Pregar ens uneix a Jesús, ens ajuda a connectar espiritualment amb Ell. Si no saps com començar mira els nostres Recursos per a pregar.
     

  2. La Paraula de Déu. És a dir, la Bíblia. Llegir la Bíblia cada dia i intentar posar-la en pràctica és un pas important per apropar-nos a Déu i a la seva voluntat. A evangeli.net pots trobar l'Evangeli del dia, comentat per mossens i en 9 idiomes. i a la nostra web, l'Evangeli de Diumenge passat i del proper, per meditar-los.
     

  3. L'acció (i el servei). En les activitats de cada dia és possible ser sant. No importa la edat que tinguis! I la majoria de vegades no són heroïcitats, és ajudar, escoltar i estimar els altres, els teus amics, els teus companys de feina, el teu marit/la teva dona... i també aquelles persones que no et cauen tan bé (això és el més complicat, oi?).... No criticar, ser senzill, treballar amb ètica, ser pacient, buscar que als nostres ambients (feina, escola, comunitat de veïns, a l'esport...) hi hagi pau. Que es noti que ets feliç perquè saps que Déu t'estima!
     

6 curiositats del Dia de Tots Sants

  1. Originalment se celebrava al maig i només a Roma. És complicat trobar els orígens d'aquesta festa, però es creu que el papa Bonifaci IV va ser el primer en celebrar el Dia de Tots Sants, el  13 de maig de 609 i sols a Roma. Un segle més tard, el papa Gregori III va canviar la data a l'1 de novembre i, finalment al  837 el Papa Gregori IV va convertir aquesta celebració en universal.
     

  2. Se celebren els sants anònims. Segur que si tens uns anys has conegut o sentit parlar de persones súper bones i súper santes, encara que ningú no les conegui (fora de la seva família, amics, barri...) ni estigui la seva imatge a cap església. El Dia de Tots sants també se celebren aquests sants "desconeguts".
     

  3. És Missa de precepte. El Dia de Tots els Sants és una gran festa per l'Església catòlica i per aquesta raó també se celebra amb una festa, és a dir, la Missa. Moltes persones amb noms "diferents" o de sants desconeguts celebren aquest dia el seu sant :)
     

  4. Es complementa amb el dia dels fidels difunts. Que se celebra el dia després, el 2 de novembre. En aquest dia, del que parlem abaix, preguem per la salvació de les persones que han mort i per les ànimes del Purgatori.
     

  5. Perquè a Catalunya es mengen castanyes i panellets? Originalment, aquesta festa es feia el dia de Tots Sants i darrerament ha passat al capvespre. Té el seu origen al segle XVIII i prové dels antics àpats funeraris on només se servien llegums, fruita seca i panets. Mentre es torraven les castanyes, es pregava el Rosari.
     

  6. Holywins a Espanya... A algunes regions d'Espanya, l'Església diocesana, per contrarestar la influència del Halloween, que és una festa pagana i amb referències a la mort molt allunyades del cristianisme, ha intentat crear una nova tradició: Holywins (la santedat guanya...), on es proposa que els nens es disfressin de sants en comptes de monstres, bruixes o dimonis. 

Tots%20Sants_edited.jpg
Musica sant.jpg

Música que t'eleva al Cel...

Com que a l'equip de la web de Parròquies Montornès ens encanta la música, hem buscat les cançons de santedat més xules per la teva playlist.  Perquè estem comvençuts  que com diu la frase que s'atribueix a Sant Agustí: "El que canta prega dues vegades". Així que et convidem a pregar per dos! (i a ballar amb l'alegria de sentir-te estimat per Déu i cridat a ser sant!)

  1. Para ser santo (Jésed)

  2. En santidad (Celinés)

  3. Refiners fire (FT. Brian Doerksen & TPW band)

I si vols compartir amb nosaltres una cançó que et connecti amb la santedat...

I per fer en família...

Saps què és l'hagiografia?

Hagiografia és la paraula que s'utilitza per descriure la vida dels sants...conèixer com van viure i que van fer pot ser súper positiu i exemplar i edificant  per tots :)

I pels nens, et proposem una idea molt xula... al Blog El Rincón de las Melli pots trobar dibuixos imprimibles de molts sants... trobeu el sant del vostre fill o filla i pinteu-lo! A més  podeu buscar junts a Internet la seva vida.

Altres representacions de sants súper boniques, les pots trobar a la pagina de FB de Católicos Cartoon. Algunes inclouen una cita del sant al que fan referència (us treuran un somriure!).

pintar sants.jpg

Dia dels Difunts

 

Què celebrem els Dia dels Difunts?

«Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.»

Jn 6,40

Pels catòlics la mort és només una transició cap a la vida eterna. De fet, la nostra esperança és que Jesús, que va vèncer la mort, ens ressusciti amb Ell.

El dia dels difunts és una celebració que enllaça amb Tots els Sants. Aquest dia, moltes persones van als cementiris per pregar per les persones que ens han precedit. El que és clar és que no es prega als morts, es prega per la seva ànima, especialment d'aquells que són al Purgatori.

Nicho.jpg

Què és el Purgatori?

El Purgatori és un concepte que l'Església va desenvolupar al segle XII no és un lloc, sinó un estat on es troba la nostra ànima després de morir i on se "purifica" dels pecats que hagi pogut cometre, amb un foc interior, per això s'han fet des de fa molts segles representacions de les ànimes del Purgatori amb el tors de persones envoltades de foc. Després d'estar en aquest estat, les ànimes van al Cel.

Molts sants han tingut visions vinculades amb el Purgatori, com Francisca Romana, Catalina de Siena, María Faustina Kowalska o Brígida de Suecia i quasi totes coincideixen amb l'anhel de les ànimes per veure a Déu. Algunes, a més a més, han afirmat que la Mare de Déu visita a aquestes ànimes.

Per ajudar a les ànimes a purificar-se, tu també pots contribuir de forma molt senzilla i bonica... Com?

  1. Mitjançant la pregària, oferint la Missa i la Comunió que tu reps per aquestes ànimes.

  2. Fent obres bones, oferint això que facis per ajudar-les a purificar-se.

COCO-Disney-1024x576.jpg

3 curiositats  vinculades a una peli entranyable...

(però poc cristiana.... que això no és dolent, només s'ha de tenir en compte, quan la vegis i comentis amb els teus fills)

Coco és una de les pel·lícules animades més entranyables (i boniques) que s'han fet als darrers temps. A més de mostrar una part de la cultura mexicana (amb les seves calaveres -calacas, que diuen allí- ), inclou valors de família i respecte per les persones grans (molt arrelats a aquest pais). Malgrat tot això, és una pel·lícula que reflecteix una fantasia sobre la mort sense cap punt de vista espiritual i té com base algunes de les creences prehispàniques, sobre la mort. Aquí 3 idees de com s'entenia la mort a la cosmogonia asteca.

1.  Fusió de cultures. Quan els espanyols va arribar a Amèrica hi havia un gran nombre de tradicions, que van intentar adaptar i fusionar amb la religió catòlica. Els missioners no van poder fer oblidar tots els rituals relacionats amb la mort dels asteques i van adaptar alguns que es van canviar al dia dels difunts cristià.

2. L'inframón, el "lloc dels descarnats". Els asteques pensaven que les persones que no morien a la guerra, ofegats a l'aigua o durant el part (les dones), anaven al Mictlán, el lloc dels descarnats, sense importar com s'havien comportat a la vida. Un lloc on els morts descansaven i on no passava res. 

3. L'"altar de muertos." Aquesta és una tradició mexicana que encara es fa a algunes cases i als cementiris i que ha estat impolsada pel ministeri de cultura del pais nordamericà, per evitar l'allau del Halloween que els hi ve dels Estats Units. De fet, la gent de les classes més populars passa la nit davant les tombes i deixa a un altar les coses que més li agradaven al mort (menjar, begudes, cigarretes, joguines...) amb la idea de que l'esperit del mort sortís aquesta nit de la tomba i mengés i begués l'"essència" d'això que tant li agradava quan estava viu. Fins i tot, és possible trobar persones molt humíls que et diuen que l'esperit del mort li treu el gust al menjar i a les begudes. 

Aquesta tradició ve de la concepció prehispànica que creia que el mort havia de fer un viatge i passar per 9 distintes àrees terrorífiques dintre de l'inframón, on el cos es podria fins a convertir-se només en ossos. A l'altar prehispànic es posava tot el que el mort podria necessitar per aquest viatge (una mica és similar amb el que passava amb els egipcis i els grecs). L'altar de muertos només es parava per 4 anys. No era per recordar al mort, sinó per ajudar-lo a arribar al repós a l'inframón amb la deesa Mictecacíhuatl  i el seu marit, el déu Mictlantecuhtli... I per cert, ets capaç de pronunciar aquests noms en veu alta?! ;)

I si tens nens i t'agradaria que es formessin en virtuts i coneixement catòlics...

Halloween

 

Llaminadura o entremaliadura

Connectes amb la festa de Halloween?

  • El Halloween és una festa precristiana, d'origen celta, a la qual se celebrava el final de la collita. El seu nom gaèlic és Samhain i significa "el final de l'estiu“ ja que s'acomiadaven del déu Lugh, déu del sol i finalitzava l'any. 
     

  • Els celtes pensaven que durant el Samhain, l'esperit dels morts visitava el nostre món. Els sacerdots (druides) feien rituals d'endevinació, ofrenes al déu de la mort i sacrificis humans. A aquesta nit es pensava que es trencaven les barreres de l'espai-temps i això feia aquesta nit propícia per fer rituals de màgia.
     

  • A les cases no s'encenia cap foc, per tal que els esperits dolents no entressin. Els druides encenien fogueres a les colines i es representava, amb màscares, com els esperits del mal perseguien als humans. L'endemà endevinaven el futur "llegint" les cendres i els ossos dels humans sacrificats. Quan els romans van conquistar la regió de Bretanya, van prohibir aquests sacrificis. 
     

  • Amb el cristianisme, aquesta festa es va sincretitzar i es va convertir en "All Hallow´s Eve", és a dir, el capvespre de tots els sants. D'All Hallow´s Eve ve la paraula Halloween.
     

  • Quan els Irlandesos van anar a Amèrica (a partir de 1865), van portar aquesta tradició, que té unes arrels paganes, completament desvinculades a la vida, a l'esperança en la Resurrecció de Jesús (i nostra) i l'amor de Déu. 
     

  • L'expressió "Llaminadura o entremaliadura" (trick or treat) prové de la llegenda de Jack-o'-lantern, qui suposadament va pactar amb el dimoni i que vaga pels pobles, perquè no el volen ni al cel ni a l'infern. Les carabasses tallades amb cares també es denominen en anglès com aquest personatge. Altres llegendes que s'expliquen en aquesta celebració són la de Sleepy Hollow, el genet sense cap, o la de la Bloody Mary, que fa referència a l'assassinat d'una noia.
     

  •  Aquesta celebració es va convertir en un negoci impressionant: segons la pàgina Retail Dive només als Estats Units cada habitant del país va gastar-se 73 euros el 2019. El país tenia llavors 382,2 milions de persones.
     

  • El malbaratament d'aquesta festa als Estats Units també és patent: 18.000 carabasses que podrien cuinar-se i menjar-se són llençades a les escombraries; 99% de les bateries (utilitzades a la decoració) no es reciclen i 12,500 tones de disfresses també es llencen! (aquí pots veure més dades). I en clau local, ens consta que els últims 2 anys a alguns pobles del Vallès Oriental hi ha hagut joves llençant ous, quan molt a prop nostre Càritas dóna menjar als més desfavorits! (Aquesta contaminació i aquesta manera de llençar el menjar sí que fa por!).

    En conclusió, si pensem una mica... Halloween és una festa de déus pagans, por, de mort, de màgia obscura... però sobretot, és un negoci contaminant i molt alié a la nostra cultura...


    Sense ser exagerats o haters, la teva decisió és decidir fins a quin punt Halloween connecta amb el que vols per tu i la teva família?

165508-OVHUIJ-841.jpg

I tu que opines?

Digues la teva i ajuda'ns a millorar! Dona'ns la teva opinió sobre aquesta pàgina. Les respostes són totalment anònimes!

No m'encantaNo m'encantaRegularMolt béMolt top!

Parròquia de Sant Sadurní

Camí Antic de Martorelles, 3. 08170

Montornès del Vallès

santsadurni534@bisbatdeterrassa.org

Tel: 93 568 01 46

Parròquia Mare de Déu del Carme 

Plaça de l’església, s/n. 08170

Montornès del Vallès

mdcarme533@bisbatdeterrassa.org

Tel: 93 568 01 46

La familia

en el centro

  • Facebook Parròquies Montornès
  • YouTube Parròquies Montornès
  • Instagram Parròquies Montornès

Webs amigues

Logo Arguments
logo-lifeteen-spain.png
Rezando voy.jpeg
logo-bisbat-de-terrassa.png
Mathernity.png
Caritas_Diocesana_Terrassa fons vermell.
en-header-with-gradient.png
bible.png
Catalunya Cristiana.jpeg
LOGO e cristians.jpg
Aleteia.PNG

© 2020 por Parròquies Montornès.

Iconos: Flaticon www.flaticon.es / Imágenes: www.unsplash.comwww.pexels.com

Avís legal